Des del 21 de setembre tinc dos grups de 2n d'alemany. He anat escrivint en un diari a mà com es desenvolupaven les sessions i què tenia planificat. Escrivia abans i després de la sessió. Seria pesadíssim passar ara aquí tot el que tinc escrit fins ara i per això deixaré constància d'un parell de conclusions a les que he arribat després de rellegir el diari.
La primera és que casi mai faig a la classe el que tinc planificat. Sovint em deixo portar per una idea espontànea que em surt i al final faig una cosa diferent. M'agrada molt mirar als meus alumnes i captar el seu ànim i llavors m'hi intento adaptar. Per tant encara no sé si fer el que has planificat és positiu o deixar anar la meva part més intuitiva és millor.
Per altra banda, he arribat a la conclusió que intentar que els dos grups vagin a l'hora no és bó. No cal. Els dos grups són molt diferents. El segon grup no té estratègies d'aprenentatge i per això he decidit que les he de treballar. Em preocupa molt que em diguin que s'han passat moltes hores estudiant i jo no veure els resultats. Els crec, estan molt motivats, venen sempre a classe i fan tota la feina que els demano, però no avancen.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
M'agrada molt la reflexió aquesta de si és bo o no és bo programar per a després fer una altra cosa o el contrari. Jo crec, des de fora, que el fet de tenir una programació sempre t'ajuda a saber què vols fer. Ara bé, poder intuir el que està funcionant o si allò que fem està arribant és genial i si pots fer un gir a la programació i començar amb una altra història que pot funcionar millor és una capacitat que pots desaprofitar.
ResponderEliminarEn certa manera és com el debat entre fer servir un llibre o no. El llibre dóna molta seguretat als alumnes i a alguns professors. Però després encara que la majoria seguim un llibre, fem el que volem amb aquest material i ens saltem seccions, complementem altres, refem i reorganitzem continguts,no?