Zoom

Despres de l'ultima sessio del grup de treball cadascu ha decidit concentrar-se en un aspecte de l'aula que vol millorar.
Jo he decidit concentrar-me en un aspecte diferent per cada grup. Amb el primer grup em concentrare en l'us de la L1 i L2. M'agradaria utilitzar l'L2 el maxim possible, per aixo llegire articles sobre el tema i establire un pla d'accio.
amb el segon grup em concentrare a crear consciencia de grup, a que aprnguin a escoltar=se entre ells i entenguin que poden aprendre d'aquesta interaccio. penso que he de dissenyar activitats en les que es requereixi el treball en equip per tal de realitzar-les.
Una altra cosa molt important que he decidit fer es que despres de Nadal farem una tutoria i vull escriure un petit text per cada alumne, en aquest text vull escriure les coses que fan be i aqueslls aspectes que han de millorar. amb el segon grup aquesta feina es molt necessaria, els resultats dels examens no van ser bons i he d'analitzar un per un perque, veig que hi ha moltes coses que no han entes i em preocupa.
si algu llegeix aixo que em perdoni perque no he posat cap accent. estic a anglaterra i en aquest teclat no se on son els accents.

Després del feed-back de l'observador

La veritat és que estic una mica atabalada després del feed-back. Per una banda veig que hi ha coses que les vam percebre diferent, o que jo les percebo diferent perquè sé què ha anat passant a la classe els dies anteriors, per altra banda està l'evidència i ara si del tot flagrant que en el segon grup hi ha problemes greus de veritat.

Ser observada

El divendres vaig ser observada per primera vegada i he crec que van passar coses molt positives i altres no tant. Intentaré explicar-me. Per una banda estic contenta de que no vaig estar nerviosa, vaig poder donar la classe amb la naturalitat en que ho faig normalment, per tant va ser una classe molt real. Per altra banda no vaig dur a terme exactament el que havia planificat per diferents motius. Explico primer el que havia planificat. Havia de ser una classe de repàs perquè aquesta setmana hi ha examen i els alumnes estaven nerviosos i volien repassar. Jo vaig pensar que no volia fer una classe de repàs basada en fer exercicis i ja està, aixi que vaig agafar el tema dels verbs amb preposicions i vaig trobar uns textos sobre persones que buscaven parella. Aquests textos m'havien de servir perquè els alumnes fessin servir estratègies comprensió escrita, cosa que necessitarien per l'examen. Primer els vaig demanar que es miressin els textos per sobre i que em diguessin de quin tipus de text es tracatava. Amb això ja vam poder situar-nos en quina informacio havíem d'esperar trobar-nos en els textos. Després vaig dividir la classe en grups, parelles o trios i cadascú havia de llegir un text i després explicar-lo al resta de la classe. Amb això pretenia que els alumnes desenvolupessin les seves estratègies de resumir un text i alhora ho fessin parlant sense llegir. Una vegada fet això els volia demanar que llegissin aquesta vegada tots els textos perquè sentiríem tres persones que buscaven parella la seva tasca consistiria en trobar-la dins de les persones dels anuncis de contacte. Després d'escoltar el text , on es tractava d'escoltar l'informació més rellevant i d'una manera selectiva volia repassar els verbs reflexius a través de la pregunta: "Was bedeutet für dich Partnerschaft?" Havia trobat una serie de verbs que definien la parella i ells els havien de completar. Això havia d'anar seguit d'elaborar un petit qüestionari de preguntes, on feien ús d'aquests verbs a l'hora que els conjugaven i posaven els pronoms interrogatius pertinents. Per últim volia fer un text en buits on unan parella es discutia i es veia l'us de verbs que funcionen amb més d'una preposició. Bé, aquest era el meu plan. Què va passar en veritat?
El primer que he de destacar és que evidentment no vam tenir temps de fer-ho tot. No més començar la classe una alumna em va dir que una companya seva de feian li havia dit que el werden era el futur i que ella es pensava que era la passiva. Vaig recollir la pregunta i vaig dir que això que deia era molt interessant i què volia saber què pensaven els altres. Així entre tots vam fer un esquema a la pissarra sobre els diferents usos del werden que crec que va ser útil i clarificador. Amb això i sense jo tenir-ne l'intenció havia fet un repàs de la passiva.
Després vaig començar la classe i bàsicament penso que vaig desaprofitar una material molt bó. Que vaig voler fer masses coses i que a aquesta activiat se li hauria pogut treure molt més suc. P.ex. Quan vam parlar del tipus de text, hauria d'haver fet més preguntes per activar coneixements previs com: Quin tipus d'informació creus que pots trobar en un text així? Això ens hauria donat peu a repassar adjectius, vocabulari sobre els hobbys, les situacions familiars etc..El primer Hörtext era difícil però van poder fer la tasca bé. Els hi vaig remarcar molt el fet de que encara que no ho havien entés havien sigut capaços de resoldre la tasca i que de cara a l'examen fossin conscients d'això. Després de la pausa vaig haver de prendre la decisió de si seguir amb el tema de la parella o fer l'exercici de buits. Vaig decidir fer l'exercici de buits perquè vaig pensar que les seria més útil de cara a l'examen. Però... desastre, l'exercici era massa difícil. Vaig començar dient-los que ho fesson en parelles, desprès vam decidir fer-ho junts perquè hi havia molt vocabulari que no entenien, vaig acabar dictant-los les respostes i per últim vaig decidir deixar l'exercici definitivament. En fi els vaig marejar com vaig poder, vaig reconèixer el meu error, vaig aconseguir que no s'enfadessin i ens ho vam pendre tots en un to d'humor. Al final vaig acabar escrivint a la pissarra quatre exemples de frases similars a les que sortirien a l'examen i apa cap a casa! He escrit tot això tan detalladament perquè ara ho vull comparar amb les anotacions que es va fer el meu company i veure com ho va percebre ell. Ich bin gespannt!!!

L'angoixa dels exàmens

Ahir sobretot a través d'una alumna vaig captar una certa desesperació. Vaig preguntar-li què passava i em va confessar que estava angoixada per l'examen, que no havíem parlat del tema i que no sabia per on començar a estudiar. El tema exàmens és un tema que a mi també ma'ngoixa , mai he portat bé això de posar numerets per calificar les persones, m'agardaria molt més inventar-me un sistema de poder avaluar els passos endavant que fa cada persona. Evidentment que m'agrada tenir una evidència de la millora però crec que el format d'examen que nosaltres fem servir no és fiable pel que fa als resultats. A mi personalment mai m'han fet por els exàmens i això ho visc com una sort. No he estat mai nerviosa i sempre m'he pogut concentrar en donar el millor de mi fent servir moltes vegades estratègies i pilleria per millorar el resultat. I aquí està una mica el problema , un examen en el que pots fer servir la pilleria per aprovar-lo no és un examen que determina el nivell de domini que té la persona en la matèria. Vull que els meus alumnes aprovin l'examen perquè sé que aquest és l'únic reconeixement oficial que els puc donar de la seva feina. Sé que treballen i molt, (potser el 90%), sé que estan motivats i tenen molt interés però jo a la classe em dedico més a acompanyar-los en el seu procés que a orientar les classes cap a l'examen. Em queden tres classes abans del ditxós examen i vull trobar la manera de fer un repàs d'una manera constructiva. Demà l'he d'haver trobat, necessito pensar-ho una mica.

El repte de la càmera

El dijous passat vaig gravar la meva classe. La veritat és que la càmera no em va fer vergonya, ni por, tot el contrari, va er un element clarament motivador. Em va motivar a esforçar-me en aquelles coses de les que sóc conscient que són els meus punts febles. Em vaig esforçar en fer servir l'alemany el màxim que vaig poder, en connectar tot el que estava explicant de manera que els alumnes hi veiessin una progressió lògica. Vaig introduïr els verbs amb preposició, un tema complicat en alemany ivaig tenir la sensació que els alumnes em van seguir bé. A la nit quan vaig arribar a casa vaig veure uns 20 minuts de la classe. Em vaig quedar alucinada de lo molt que em toco la roba i vaig tenir la sensació que era com una mestra de primària, molt expressiva però potser massa mare.Estic esperant el feed-back d'un company que s'està mirant el video per veure si treiem alguna conclusió.
El divendres jo vaig anar a observar la seva classe i la veritat és que ho vaig trobar difícil, sobretot el fet de voler fer només un registre d'evidències del que passava ala classe sense pensar com ho faria jo. En contrast amb la meva classe vaig veure que per a mi la part afectiva és molt important, que potser maternalitzo als meus alumnes. Aquest maternalitzar forma part de la meva personalitat, no ho puc evitar, em surt, sento molta empatia pels meus alumnes , em preocupa que es trobin bé a la classe, que s'ho passin bé, que es creïi una atmòsfera agradable. Cada vegada estic més convençuda de l'importància de l'afectivitat en qualsevol àmbit. Malgrat això reconec que hi ha gent que no ho necessita, que és capaç de venir a classe sense establir cap vincle afectiu amb el grup i per això arribo a la conclusió que jo ho faig així perquè no ho sabria fer d'una altra manera però que no vull pensar que sigui l'unica vàlida.