Zoom

Despres de l'ultima sessio del grup de treball cadascu ha decidit concentrar-se en un aspecte de l'aula que vol millorar.
Jo he decidit concentrar-me en un aspecte diferent per cada grup. Amb el primer grup em concentrare en l'us de la L1 i L2. M'agradaria utilitzar l'L2 el maxim possible, per aixo llegire articles sobre el tema i establire un pla d'accio.
amb el segon grup em concentrare a crear consciencia de grup, a que aprnguin a escoltar=se entre ells i entenguin que poden aprendre d'aquesta interaccio. penso que he de dissenyar activitats en les que es requereixi el treball en equip per tal de realitzar-les.
Una altra cosa molt important que he decidit fer es que despres de Nadal farem una tutoria i vull escriure un petit text per cada alumne, en aquest text vull escriure les coses que fan be i aqueslls aspectes que han de millorar. amb el segon grup aquesta feina es molt necessaria, els resultats dels examens no van ser bons i he d'analitzar un per un perque, veig que hi ha moltes coses que no han entes i em preocupa.
si algu llegeix aixo que em perdoni perque no he posat cap accent. estic a anglaterra i en aquest teclat no se on son els accents.

Després del feed-back de l'observador

La veritat és que estic una mica atabalada després del feed-back. Per una banda veig que hi ha coses que les vam percebre diferent, o que jo les percebo diferent perquè sé què ha anat passant a la classe els dies anteriors, per altra banda està l'evidència i ara si del tot flagrant que en el segon grup hi ha problemes greus de veritat.

Ser observada

El divendres vaig ser observada per primera vegada i he crec que van passar coses molt positives i altres no tant. Intentaré explicar-me. Per una banda estic contenta de que no vaig estar nerviosa, vaig poder donar la classe amb la naturalitat en que ho faig normalment, per tant va ser una classe molt real. Per altra banda no vaig dur a terme exactament el que havia planificat per diferents motius. Explico primer el que havia planificat. Havia de ser una classe de repàs perquè aquesta setmana hi ha examen i els alumnes estaven nerviosos i volien repassar. Jo vaig pensar que no volia fer una classe de repàs basada en fer exercicis i ja està, aixi que vaig agafar el tema dels verbs amb preposicions i vaig trobar uns textos sobre persones que buscaven parella. Aquests textos m'havien de servir perquè els alumnes fessin servir estratègies comprensió escrita, cosa que necessitarien per l'examen. Primer els vaig demanar que es miressin els textos per sobre i que em diguessin de quin tipus de text es tracatava. Amb això ja vam poder situar-nos en quina informacio havíem d'esperar trobar-nos en els textos. Després vaig dividir la classe en grups, parelles o trios i cadascú havia de llegir un text i després explicar-lo al resta de la classe. Amb això pretenia que els alumnes desenvolupessin les seves estratègies de resumir un text i alhora ho fessin parlant sense llegir. Una vegada fet això els volia demanar que llegissin aquesta vegada tots els textos perquè sentiríem tres persones que buscaven parella la seva tasca consistiria en trobar-la dins de les persones dels anuncis de contacte. Després d'escoltar el text , on es tractava d'escoltar l'informació més rellevant i d'una manera selectiva volia repassar els verbs reflexius a través de la pregunta: "Was bedeutet für dich Partnerschaft?" Havia trobat una serie de verbs que definien la parella i ells els havien de completar. Això havia d'anar seguit d'elaborar un petit qüestionari de preguntes, on feien ús d'aquests verbs a l'hora que els conjugaven i posaven els pronoms interrogatius pertinents. Per últim volia fer un text en buits on unan parella es discutia i es veia l'us de verbs que funcionen amb més d'una preposició. Bé, aquest era el meu plan. Què va passar en veritat?
El primer que he de destacar és que evidentment no vam tenir temps de fer-ho tot. No més començar la classe una alumna em va dir que una companya seva de feian li havia dit que el werden era el futur i que ella es pensava que era la passiva. Vaig recollir la pregunta i vaig dir que això que deia era molt interessant i què volia saber què pensaven els altres. Així entre tots vam fer un esquema a la pissarra sobre els diferents usos del werden que crec que va ser útil i clarificador. Amb això i sense jo tenir-ne l'intenció havia fet un repàs de la passiva.
Després vaig començar la classe i bàsicament penso que vaig desaprofitar una material molt bó. Que vaig voler fer masses coses i que a aquesta activiat se li hauria pogut treure molt més suc. P.ex. Quan vam parlar del tipus de text, hauria d'haver fet més preguntes per activar coneixements previs com: Quin tipus d'informació creus que pots trobar en un text així? Això ens hauria donat peu a repassar adjectius, vocabulari sobre els hobbys, les situacions familiars etc..El primer Hörtext era difícil però van poder fer la tasca bé. Els hi vaig remarcar molt el fet de que encara que no ho havien entés havien sigut capaços de resoldre la tasca i que de cara a l'examen fossin conscients d'això. Després de la pausa vaig haver de prendre la decisió de si seguir amb el tema de la parella o fer l'exercici de buits. Vaig decidir fer l'exercici de buits perquè vaig pensar que les seria més útil de cara a l'examen. Però... desastre, l'exercici era massa difícil. Vaig començar dient-los que ho fesson en parelles, desprès vam decidir fer-ho junts perquè hi havia molt vocabulari que no entenien, vaig acabar dictant-los les respostes i per últim vaig decidir deixar l'exercici definitivament. En fi els vaig marejar com vaig poder, vaig reconèixer el meu error, vaig aconseguir que no s'enfadessin i ens ho vam pendre tots en un to d'humor. Al final vaig acabar escrivint a la pissarra quatre exemples de frases similars a les que sortirien a l'examen i apa cap a casa! He escrit tot això tan detalladament perquè ara ho vull comparar amb les anotacions que es va fer el meu company i veure com ho va percebre ell. Ich bin gespannt!!!

L'angoixa dels exàmens

Ahir sobretot a través d'una alumna vaig captar una certa desesperació. Vaig preguntar-li què passava i em va confessar que estava angoixada per l'examen, que no havíem parlat del tema i que no sabia per on començar a estudiar. El tema exàmens és un tema que a mi també ma'ngoixa , mai he portat bé això de posar numerets per calificar les persones, m'agardaria molt més inventar-me un sistema de poder avaluar els passos endavant que fa cada persona. Evidentment que m'agrada tenir una evidència de la millora però crec que el format d'examen que nosaltres fem servir no és fiable pel que fa als resultats. A mi personalment mai m'han fet por els exàmens i això ho visc com una sort. No he estat mai nerviosa i sempre m'he pogut concentrar en donar el millor de mi fent servir moltes vegades estratègies i pilleria per millorar el resultat. I aquí està una mica el problema , un examen en el que pots fer servir la pilleria per aprovar-lo no és un examen que determina el nivell de domini que té la persona en la matèria. Vull que els meus alumnes aprovin l'examen perquè sé que aquest és l'únic reconeixement oficial que els puc donar de la seva feina. Sé que treballen i molt, (potser el 90%), sé que estan motivats i tenen molt interés però jo a la classe em dedico més a acompanyar-los en el seu procés que a orientar les classes cap a l'examen. Em queden tres classes abans del ditxós examen i vull trobar la manera de fer un repàs d'una manera constructiva. Demà l'he d'haver trobat, necessito pensar-ho una mica.

El repte de la càmera

El dijous passat vaig gravar la meva classe. La veritat és que la càmera no em va fer vergonya, ni por, tot el contrari, va er un element clarament motivador. Em va motivar a esforçar-me en aquelles coses de les que sóc conscient que són els meus punts febles. Em vaig esforçar en fer servir l'alemany el màxim que vaig poder, en connectar tot el que estava explicant de manera que els alumnes hi veiessin una progressió lògica. Vaig introduïr els verbs amb preposició, un tema complicat en alemany ivaig tenir la sensació que els alumnes em van seguir bé. A la nit quan vaig arribar a casa vaig veure uns 20 minuts de la classe. Em vaig quedar alucinada de lo molt que em toco la roba i vaig tenir la sensació que era com una mestra de primària, molt expressiva però potser massa mare.Estic esperant el feed-back d'un company que s'està mirant el video per veure si treiem alguna conclusió.
El divendres jo vaig anar a observar la seva classe i la veritat és que ho vaig trobar difícil, sobretot el fet de voler fer només un registre d'evidències del que passava ala classe sense pensar com ho faria jo. En contrast amb la meva classe vaig veure que per a mi la part afectiva és molt important, que potser maternalitzo als meus alumnes. Aquest maternalitzar forma part de la meva personalitat, no ho puc evitar, em surt, sento molta empatia pels meus alumnes , em preocupa que es trobin bé a la classe, que s'ho passin bé, que es creïi una atmòsfera agradable. Cada vegada estic més convençuda de l'importància de l'afectivitat en qualsevol àmbit. Malgrat això reconec que hi ha gent que no ho necessita, que és capaç de venir a classe sense establir cap vincle afectiu amb el grup i per això arribo a la conclusió que jo ho faig així perquè no ho sabria fer d'una altra manera però que no vull pensar que sigui l'unica vàlida.

Una de cal y otra de arena

Quin contrast entre els dos grups el dijous passat!!! Hauria d'haver fet una fotografia de com em va quedar la pissarra amb un grup i amb l'altre després de fer un Brainstorming sobre "Fernsehen". Amb el primer grup no m'hi cabia cap paraula més amb el segon després de tres paraules ja no tenien més idees. Amb el primer grup vam ocupar 1h30´parlant sobre la televisió, elaborant les entrevistes sobre els hàbits de consum televisiu i després fent-se les entrevistes. L'última mitja hora vaig aprofitar per fer una correcció conjunta de les respostes que ells havien penjat al Moodle sobre la lectura. La seva reacció davant la pregunta: Com ha anat la lectura? va ser molt positiva. Ho havien entés bé i no els hi havia semblat massa difícil.
Quan vaig entrar a la següent classe, el primer que em van dir va ser: Què difícil la lectura!!! La majoria no tenien clar si el que parlava era un home o un gos(!?!?) Vaig començar a sentir una certa desesperació... Llavors vaig tenir la sensació de que probablement no estaven acostumats a llegir històries curtes, no havien sabut captar l'ironia de la història, això ho vaig pensar ràpidament i els hi vaig preguntar si llegien normalment, si mai havien llegit un llibre de contes per adults... no sé si les meves paraules començaven a deixar entreveure la meva desesperació, llavors vaig pensar: Para, para, si tu et desesperes ells es desesperaran més, així que vaig decidir donar-li la volta al tema. A veure, quines dificultats heu tingut?- El vocabulari. Em vaig acostar per veure quines paraules havia subratllat una alumna i havia buscat al diccionari i llavors ja sí que em vaig desesperar del tot. Bleiben, Stunde, paraules que haurien de tenir claríssimes.. Vaig decidir deixar de preguntar i posar-me amb la correcció. Això va anar bé, van veure que alguns dels errors que fan són molt fàcils de solucionar, p.ex. gehen amb l'auxiliar sein. Vam estar fent això durant una hora i per això no vam tenir temps després d'acabar el tema de l'entrevista avui hem de seguir.

Die Glotze

Avui parlarem de la televisió, del paper que juga a les nostres vides "La Caja tonta" o die Glotze com diuen els alemanys. Primer farem un Wortigel sobre el tema "Fernsehen". Els demanaré que escriguin totes les paraules que assocïin amb aquest concepte. Després els demanaré que es mirin una programació de la televisió alemanya que hi ha al llibre i que seleccionin aquelles paraules que els semblin importants per parlar dels seus hàbits de consum televisiu. Després els faré elaborar per parelles una petita entrevista que després faran a un altre company i per últim explicaran aquests hàbits a un tercer company.
Espero que d'aquesta entrevista surtin expressions com "interessar-se per", per tal que pugui introduïr els verbs amb complement preposicional. També espero que puguin fer preguntes fent servir les frases subordinades amb "Wenn", per ex. Wenn ich esse, sehe ich fern.

Alegria i satisfacció

Sí, sí això és el que vaig sentir ahir després d'acabar la classe de 5 a 7h. Ens ho vam passar molt bé, vam riure i vam fer bona feina, bona combinació!! Els alumnes van ser capaços de presentar les seves ofertes de viatge sense llegir i amb bastanta fluidesa. Em pregunto per què va anar tan bé. És perquè hi havia un cert grau de competivitat? Havien de presentar-ho bé perquè sabien que després decidiríem entre tots quina era la millor. És perquè el tema els interessava? Segur que també? És perquè se senten còmodes en el grup i saben que tindran un feed-back positiu? Segur que també. Em proposo llegir el capítol 6 sobre motivació del llibre "Psicologia para profesores de idiomas" de Williams i Burden. Per tancar l'activitat els he proposat que escriguin sobre el viatge com si l'haguessin fet. Vull que facin la descripció en passat.

Langsam bitte!

Sí a poc a poc. L'activitat que em plantejava ahit tenia molts objectius petits abans d'arribar a l'objectiu final que és el de comparar. Vaig decidir no tenir pressa. Volia que els alumnes elaboressin una oferta d'un viatge, que la presentessin i despres les comparessim i opinessim. Per tant hi ha molts objectius comunicatius. Per això vaig decidir fer-ho tot molt pas a pas. En primer lloc vam fer un Brainstorming sobre el tema viatjar. Es tractava de recopilar vocabulari que ja savien i posar-lo en comú. Després vam fer uns exercicis de vocabualri en els que es tracatava de formar paraules compostes que tinguessin relació amb viatjar. Això ens va permetre repassar com funcionen el Komposita en alemany i per últim vam fer un exercici de nominalització. Es tractava d'aprendre a fer substantius de verbs que s'utilitzen en el viatjar. Això els serviria per poder descriure el viatge d'una manera sintètica , en el format que normalment té una descripció d'un viatge en un prospecte d'una agència. Per últim els vaig donar un text i els vaig dir que el llegissin per sobre. Es tractava de veure quin tipus de text era i quin format tenia. De seguida em van contestar que era la descripció d'un viatge i vam veure quin tipus de frases tenia. Llavors vam fer els grups, els van fer ells en funció del seu grau de coneixement de la ciutat que volien presentar. Els vaig demanar un viatge de 3 dies i es van posar a treballar. Hem quedat que el dijous presentaran el seu viatge. Els vaig insistir molt que quan els presentessin evidentment no podien fer-ho com en el text( P.ex. arribada a les 11h, transfer Hotel, dinar a ..) si no que havien de construir un discurs en present explicant què farien. Ja veure'm què passa el dijous!!

Les comparacions són odioses

Comparar encara que és odiós és intrínsec a la naturalesa humana. Avui em proposo que els meus alumnes repassin la comparació i siguin capaços de comparar ofertes de viatge. Al llibre el tema es tracta amb la comparació de cotxes. El vocabulari sobre els cotxes el trobo massa específic i malgrat tinc molts alumnes que treballen a SEAT i que probablement necessiten aquest vocabulari començarem comparant ofertes de viatge. Penso que viatjar és alguna cosa que avui en dia tothom fa i per tant em sembla que aquest vocabulari és més adequat. No descarto però al final agafar el llibre i fer l'exercici que proposa per extrapolar el tema a altres àmbits. Els dividiré en grups i els diré que preparin una proposta de viatge de quatre dies a una ciutat europea. Aquesta proposta despres l'hauran de presentar a tot el grup i per últim les compararem i decidirem quina és la millor. per fer tot això haurem de recuperar el vocabulari de viatges que vam aprendre l'any passat. Necessitaran també alguns complements de temps i complements de lloc, a l'hora que algun exercicici de nominalització. Per últim i en el moment de la discussió haurem de recordar, els recursos lingístics que ja hem vist per discussió a la mateix temps que la gradació de l'adjectiu quan acompanya al substantiu. Tota aquesta seqüència d'activitats podria durar més d'una sessió. Crec que el secret de l'èxit d'aquesta activitat serà donar-los prou temps i deixar que vagin passant per les diferents seqüències de l'activitat, sense oblidar d'activar primer els coneixements previs. A veure què passa!!!

Situem-nos

Des del 21 de setembre tinc dos grups de 2n d'alemany. He anat escrivint en un diari a mà com es desenvolupaven les sessions i què tenia planificat. Escrivia abans i després de la sessió. Seria pesadíssim passar ara aquí tot el que tinc escrit fins ara i per això deixaré constància d'un parell de conclusions a les que he arribat després de rellegir el diari.
La primera és que casi mai faig a la classe el que tinc planificat. Sovint em deixo portar per una idea espontànea que em surt i al final faig una cosa diferent. M'agrada molt mirar als meus alumnes i captar el seu ànim i llavors m'hi intento adaptar. Per tant encara no sé si fer el que has planificat és positiu o deixar anar la meva part més intuitiva és millor.
Per altra banda, he arribat a la conclusió que intentar que els dos grups vagin a l'hora no és bó. No cal. Els dos grups són molt diferents. El segon grup no té estratègies d'aprenentatge i per això he decidit que les he de treballar. Em preocupa molt que em diguin que s'han passat moltes hores estudiant i jo no veure els resultats. Els crec, estan molt motivats, venen sempre a classe i fan tota la feina que els demano, però no avancen.

Canvi de xip.

Començo aquest blog que serà el diari de les meves classes. Fins ara ho escrivia tot en una llibreta perquè pensava que escriure sobre els meus sentiments sobre com han anat les meves classes només es podia fer a mà. L'any passat vaig començar a perdre la por ales TIC/TAC i crec que ara ja estic preparada per fer servir un blog de diari.