El divendres vaig ser observada per primera vegada i he crec que van passar coses molt positives i altres no tant. Intentaré explicar-me. Per una banda estic contenta de que no vaig estar nerviosa, vaig poder donar la classe amb la naturalitat en que ho faig normalment, per tant va ser una classe molt real. Per altra banda no vaig dur a terme exactament el que havia planificat per diferents motius. Explico primer el que havia planificat. Havia de ser una classe de repàs perquè aquesta setmana hi ha examen i els alumnes estaven nerviosos i volien repassar. Jo vaig pensar que no volia fer una classe de repàs basada en fer exercicis i ja està, aixi que vaig agafar el tema dels verbs amb preposicions i vaig trobar uns textos sobre persones que buscaven parella. Aquests textos m'havien de servir perquè els alumnes fessin servir estratègies comprensió escrita, cosa que necessitarien per l'examen. Primer els vaig demanar que es miressin els textos per sobre i que em diguessin de quin tipus de text es tracatava. Amb això ja vam poder situar-nos en quina informacio havíem d'esperar trobar-nos en els textos. Després vaig dividir la classe en grups, parelles o trios i cadascú havia de llegir un text i després explicar-lo al resta de la classe. Amb això pretenia que els alumnes desenvolupessin les seves estratègies de resumir un text i alhora ho fessin parlant sense llegir. Una vegada fet això els volia demanar que llegissin aquesta vegada tots els textos perquè sentiríem tres persones que buscaven parella la seva tasca consistiria en trobar-la dins de les persones dels anuncis de contacte. Després d'escoltar el text , on es tractava d'escoltar l'informació més rellevant i d'una manera selectiva volia repassar els verbs reflexius a través de la pregunta: "Was bedeutet für dich Partnerschaft?" Havia trobat una serie de verbs que definien la parella i ells els havien de completar. Això havia d'anar seguit d'elaborar un petit qüestionari de preguntes, on feien ús d'aquests verbs a l'hora que els conjugaven i posaven els pronoms interrogatius pertinents. Per últim volia fer un text en buits on unan parella es discutia i es veia l'us de verbs que funcionen amb més d'una preposició. Bé, aquest era el meu plan. Què va passar en veritat?
El primer que he de destacar és que evidentment no vam tenir temps de fer-ho tot. No més començar la classe una alumna em va dir que una companya seva de feian li havia dit que el werden era el futur i que ella es pensava que era la passiva. Vaig recollir la pregunta i vaig dir que això que deia era molt interessant i què volia saber què pensaven els altres. Així entre tots vam fer un esquema a la pissarra sobre els diferents usos del werden que crec que va ser útil i clarificador. Amb això i sense jo tenir-ne l'intenció havia fet un repàs de la passiva.
Després vaig començar la classe i bàsicament penso que vaig desaprofitar una material molt bó. Que vaig voler fer masses coses i que a aquesta activiat se li hauria pogut treure molt més suc. P.ex. Quan vam parlar del tipus de text, hauria d'haver fet més preguntes per activar coneixements previs com: Quin tipus d'informació creus que pots trobar en un text així? Això ens hauria donat peu a repassar adjectius, vocabulari sobre els hobbys, les situacions familiars etc..El primer Hörtext era difícil però van poder fer la tasca bé. Els hi vaig remarcar molt el fet de que encara que no ho havien entés havien sigut capaços de resoldre la tasca i que de cara a l'examen fossin conscients d'això. Després de la pausa vaig haver de prendre la decisió de si seguir amb el tema de la parella o fer l'exercici de buits. Vaig decidir fer l'exercici de buits perquè vaig pensar que les seria més útil de cara a l'examen. Però... desastre, l'exercici era massa difícil. Vaig començar dient-los que ho fesson en parelles, desprès vam decidir fer-ho junts perquè hi havia molt vocabulari que no entenien, vaig acabar dictant-los les respostes i per últim vaig decidir deixar l'exercici definitivament. En fi els vaig marejar com vaig poder, vaig reconèixer el meu error, vaig aconseguir que no s'enfadessin i ens ho vam pendre tots en un to d'humor. Al final vaig acabar escrivint a la pissarra quatre exemples de frases similars a les que sortirien a l'examen i apa cap a casa! He escrit tot això tan detalladament perquè ara ho vull comparar amb les anotacions que es va fer el meu company i veure com ho va percebre ell. Ich bin gespannt!!!
lunes, 14 de diciembre de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)

Ich bin auch gespannt!
ResponderEliminarA mi em va passar una cosa semblant, però al revés: vaig fer el que tenia planejat, tot i que potser no ho hagués hagut de fer per les circumstàncies...
A veure què en traiem de tot plegat...